Primeres avantguardes i el funcionalisme.

El racionalisme europeu.

3. El Pavelló Alemany i la Vil·la Savoie 

1. Catalogació:

Nom: El Pavelló Alemany.

Arquitecte: Mies Van der Rohe.

Estil: Funcionalista/Racionalisme.

Materials: Pedra, acer inoxidable, travestí rompi, marbre verd dels Alps, marbre verd de Grècia, vidre grisos, verds i blancs.

Tema: Inici de l'arquitectura moderna del segle XX.

Sistema constructiu: Materials industrials.

Cronologia: 1929.

Dimensions: 18,48 m d'ample x 56,63 m de llarg x 3,10 m d'alçada.

Localització: Jardins de Monjuïc (Bcn).

Nom: La Vil·la Savoie.
Arquitecte: Le Corbusier.
Estil: Funcional / Racionalisme.
Materials: Acer, vidre, fusta, maons i ciment armat.
Tema: Le Corbuiser proposa la nova arquitectura amb pilots, planta i façanes lliures i finestres corredisses.
Sistema constructiu: Arquitravat amb materials industrials.
Cronologia: 1929 - 1931
Dimensions: 408 m2 x 9,4 m d'alçada.
Localització: Poissy (França).

               2. Analitza els elements de suport i suportats i espais exteriors i interiors. Compara'ls.

Vil·la Savoie:

• L'element de suport principal d'aquest edifici són les columnes.
• L'edifici, al ser de formigó, dóna més llibertat a l'estructura de l'edifici, degut a la seva resistència. Per això pot tenir diverses finestres, la fatxada no és un element de funció estructural, a l'igual que altres estructures i parets de la casa (Plantes lliures).
• Espai exterior: Té una taulada/terrassa, aquesta permet l'aïllament tèrmic, després va promoure la idea de posar una fina capa de sorra, i aixì, les petites llavors o herbes que transporta el vent, creixien sobre la capa de sorra aquesta, creant a la llarga un petit jardí natural.
• Planta Baixa: Aquesta, aguanta la planta la resta de plantes, la seva funció és de garatge i rebedor.
• Primer pis: Part privada de l'edifici. Constituïda per 3 habitacions, un despatx privat, dos lavabos, una cuina, una sala i una terrassa.
• Segon pis: Consisteix en una gran terrassa amb una rampa i escales per arribar-hi.

Pavelló Alemany:

• El principal element de suport de l'edifici són els pilars o columnes, 8 en concret, d'acer inoxidable.
• Els altres elements de l'edifici com els murs, finestrals, etc tenen funcions estètiques i no de suport.
• Espais interiors: Planta lliure, sense referència geomètrica. En l'interior només destaca les cadires i butaques Barcelona.
• Espais exteriors: L'edifici està construït a sobre d'un podi. Els elements de l'exterior són una gran bassa d'aigua que serveix d'element de decoració, els atlres elements són els mateixos materials de construcció que també decoren.

Comparació:

-Tots dos edificis tenen com a element principal de suport els pilars, encara que utilitzats de maneres diferents.

-Les plantes, façana, parets, etc deixen de tenir una funció de suport, això els permet les plantes lliures i la incorporació de finestres i finestrals que fan que els edificis siguin molt lluminosos.

-Estèticament tots dos edificis tenen una gama de colors fluixos i tiren molt de blanc, a més utilitzen molt la línia horitzontal.

-Simplificació de les formes geometritzades.

3. Perquè aquestes obres són situades dins del funcionalisme?

Funcionalisme: La forma de l'edifici ha d'expressar el seu ús o funció. Fa que l'adaptació de la forma tingui com a finalitat els rectors bàsics del disseny. Troben molt important la seguretat de l'edifici i la seva construcció.

La funcionalitat de Le Corbusier (Vil·la Savoie)

-Té 5 principis que considera que són bàsics:

• Fatxades lliures.
• Plantes lliures.
• Finestres amples i horitzontals, les quals deixen entrar la llum i l'aire.
• Ús de columnes o pilars.
• Terrassa.

-Le Corbusier va una mica més enllà,  inclou nous materials com el ciment.

La funcionalitat de Mies van de Rohe (El Pavelló Alemany.)

-Simplicitat de les formes, abstracció d'elements i plantes que formen un espai continuo el qual aconsegueix que cada habitació estigui dins del mateix espai.

-Senzillesa estructural, composició geomètrica i falta d'ornaments.

-Totes les característiques nomenades es poden apreciar en les obres analitzades.

Enllaços:

https://es.slideshare.net/jgutier4/32-b-m-van-der-rohe-pavello-alemany
https://es.slideshare.net/Divago/los-5-puntos-lecorbusier?next_slideshow=1
http://verdadyverdades.blogspot.com.es/2011/04/villa-saboya-le-corbusier-arquitectura.html
https://es.slideshare.net/mcarmearanda/mies-van-der-rohe-pavell-alemany-7403908

http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com.es/2008/07/pavell-alemany.html
http://www.escolares.net/arte/funcionalismo/#caracteristicas_del_funcionalismo
http://fer-teoriaiii.blogspot.com.es/2010/10/funcionalismo-y-racionalismo-mies-van.html

Museo Tàrrega

-De les obres que vam veure al museu, aquestes de la Laura Sogues.







- He escollit aquestes perquè la majoria de quadres eren molt abstractes i no em crida gaire l'atenció aquest estil. Dels que no eren abstractes me decantat per aquesta, primer perquè estèticament és el que més m'ha agradat. Després, al mirar-ho, m'agrada molt la connexió aquesta que transmet amb l'èsser humà i l'energia natural (aquesta és la sensació personal que hem transmet a mi), i el que em va fer-me decidir-me, és que altres companys treien conclusions diferents que les meves.

RECERCA I CREACIÓ SOBRE MOVIMENTS D'AVANGUARDA

1. L'avantguarda escollida serà el moviment Cubista, eh escollit aquest moviment perquè estèticament és un estil que no domino res, tampoc l'entenc gaire, i amb el treball és una oportunitat de saber de què tracta i dominar una mica aquest estil, pel que respecta a la pintura.

2. El Cubisme és un moviment artístic que sorgeix entre l'any 1907 i 1914 a França, aquest moviment trenca completament amb l'antiga pintura tradicional, i per tant, és el pioner de les avantguardes, que una de les característiques que comparteixen és el trencament amb la pintura acadèmica.

Característiques: 

• Trencament amb la perspectiva. (Aquest fet és el que el posiciona en primera avantguarda), també desapareix l'espai i la llum.
• Elaboren un nou llenguatge de signes no icònic.
• Els objectes, éessers, paisatges... tot el que és representat és mitjançant figures geomètriques, fragments i línies, plasma diverses parts d'un mateix objecte en un pla únic.
• Representa els objectes tal com els concep la ment i no tal com són vistos.
• Els gèneres comuns són els paisatges, bodegons i retrats.
• En la seva primera època predomina el monocrom, després amplien la gamma de colors però solen ser apagats, grisos, verds i marrons.
• Es representa a si mateix com art i no com una representació de.
• És un art mental, l'obra és un mitjà d'expressió d'idees.
• El cubisme escultòric té la mateixa estètica que el pictòric però amb tres dimensions.

Períodes del cubisme: 

• Cubisme analític: Considerat el més difícil dels estils cubistes. La gamma de colors és molt limitada, predomini dels grisos, negres i colors terra. Els objectes dibuixats, estan molt fragmentats, quasi no s'aprecies però sense arribar a ser abstracte del tot.
• Cubisme sintètic: Incorpora el collage a sobre de l'obra, cartrons, papers de periòdic... i àmplia la gamma de colors. Per Picasso, aquest estil fa que l'obra sigui la mateixa realitat, ja que l'obra està creada per petits trossets de realitat.
• Cubisme Hermètic: L'autor expressa una gran varietat de punts de vista, això fa que l'obra sigui quasi impossible d'interpretar i sigui pràcticament abstracta.

Moviment cubista:

• La primera dècada del segle XX va ser un moment en el qual els homes creien fermament en que era possible crear un món millor, i confiaven plenament amb el canvi. Anys abans del sorgiment d'aquest moviment es creia que l'art era la imitació de la natura idealitzada, on entra l'academicisme i el realisme que l'art s'acostava molt a la realitat, els quadres eren quasi fotografies, els cossos seguien un àanon ''idealitzar'', etc. Amb el cubisme es trenca aquesta idea de natura idealitzada, i pretén expressar la problemàtica entre l'home i la realitat, amb l'objectiu d'autentificar la realitat, expressant el caos que hi ha, sense ''realismes'', si no pintant de manera més abstracta, però profunda, equivalent a la realitat, però sense ser una imatge superficial que sustitueix a la realitat. Aquest moviment és l'origen de la resta d'avantguardes europees del segle XX, arriba fins a la literatura, amb Apollinaire, que recompon la realitat barregant imatges i conceptes al atzar, variant la tipografia i/o cal·ligrafia dels poemes. Amb el cubisme sorgeix una revolució estètica, que es torna el més important del Renaixement i comença el esenvolupament de la pintura moderna.

Inicis i artístes pioners:

• El Cubisme s'inicia a París la primera dècada del segle XX amb les escultures africanes de Paul Cézanne, el quadre ''Las señoritas de Aviñón'' de Pablo Picasso,  i exposicions passades de  Georges Seurat. Picasso reacciona en contra del moviment ''Fauve''. Henry Khanweiler juntament amb Gertrud i Leo Stein, finançen el treball de Braque i Picasso amb contractes que es formalitzen en 1912.

Història:

• Mentre Alemanya desenvolupaba l'expressionisme, Pablo Picaso amb l'obra ''Les senyores del carrer d'Avinyó'' i el seu amic Georges Braque el qual és criticat pel crític Louis Vauxcelles que parla sobre una exposició d'aquest ''  Braque maltracta les formes, ho redueix tot a esquemes geomètrics, a cubs.''  Donant nom al moviment de manera burlesca. Així tots dos desenvolupen un nou estil propi, que és el Cubisme.

Tendències i influències del Cubisme:

• Orfisme: Basat en formes circulars i al acolorides, abstracció geomètrica, i sense llum.

• Futurisme: Juntament amb el cubisme, primer moviment avantguardista, aquest pretén trencar amb tota la història de l'art passada, trencava amb totes les tendències tradicionals, i creia en la innovació, les noves tecnologies i la vida contemporànea. Com a tècnica influïda pel cubisme està la descomposició del moviment en un sol pla.

• Suprematisme i constructivisme: El supreatisme està enfocat en l`ús de formes geomèntriques, sobretot cercles i quadrats. EL Constructivisme defensava un art a favor de la revolució i del poble, buscant una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. 

• Abstracció: Sobretot en l'estil analític, amb la descomposició de formes, s'arriba a apropar molt a la pintura abstracta, però no hi arriba, no deixa de aver-hi un lligam a la realitat, encara que sigui difícil de concebre'l.

3. Els dos representants principals del cubisme són els seus pioners, Picasso i Braque.

• Pablo Picasso: Crea en 1907 amb el quadre ''Las senyoretes d'Avignog'' la concepció cubista, mitjançant un sistema de línies, descomposició i abstracció de les cares i els cosos, i utilització de formes geomètriques per inspirar els objectes. Fins al 1914 Picasso va desenvolupan l'estil cubista. S'obre al món del cubisme amb una sèrie de naturaleses mortes, les quals es representen amb la simplificació de les seves formes creant formes geomètriques. En 1909 desenvolupa molt més l'estil cubista, entrant en l'època del cubisme analític, i posteriorment, en introdueix el collage a les seves natures mortes.

• Georges Braque: Amic de Pablo Picasso, juntament amb ell obren el camí de l'estil cubista del segle XX.  Es característic de la seva obra les natures mortes simplificant-les les formes i reduint-les a prismes i cilindris, i afegint guitarres, violins o la mandolina. Amb aquest efecte, la reducció de la gamma cromàtica limitant-se a grisos, descomposició de formes i geometrització, pinta una realitat en la qual mana les seves supersticions internes. Més endavant també treballa el collage.

• Juan Gris: L'estil cubista en el qual s'especialitza és el sintètic i colorat. Sobretot pinta bodegons o coses relacionades amb els bodegons, amb molt color, molt contrastants, amb estructures fermes i alhora suaus i harmonioses. Utilitza molt el contrast de suavitat o energia.

• Robert Delaunay: Ell desenvolupa el cubisme òrfic, mencionat anteriorment. Interessat sobretot en el color, influeix aquest a obres cubistes, les quals eren caracteritzades per la seva escassa gamma de colors.

• Fernand Leger: Leger tendeix a un cubisme mecànic i utilitza molt la forma de tubs. El tema de les seves obres sovint és la vida quotidiana i els mecanismes de les grans ciutats. Tendeix a robotitzar les figures humanes de les seves obres.

4. Aquesta és la meva obra cubista:

• Característiques de l'estil:.

- Tot el que és representat és mitjançant figures geomètriques, fragments i línies, plasma diverses parts d'un mateix objecte en un pla únic. (En els peus, mans i cara és on més s'aprecia el plà únic).
- Escassa gamma cromàtica, negres grisos, marró i blau.
- Retrat d'una acròbata de circ.

• Procés creatiu:

-Tema escollit: Com que el cubisme és un estil el qual es centra en el dibuix, i no pas en expressar o transmetre, he decidit fer un dibuix el qual em centro en l'estètica, més bonic podríam dir. Tinc pensat fer una sèie de dibuixos relacionats amb el circ antic, i aprofito el treball proposat per começar-ho. Per això una acròbata de circ.

-Elaboració: Primer he fet amb un color suau el dibuix marcant les faccions del cos de l'acròbata ''reals''. Després amb un color més fort l'he anat ''geometritzant'' tot com he sabut. A continuació he 'desplegat'' la mà, els peus i la boca i ull, intentant crear aquest efecte de pla únic. He deixat pel final tots els detalls com les faldilles, cabell, etc. centrant-me únicament en l'estètica. Per acabar, el fons l'he fet guiant-me en les línies rectes del cos de l'acròbata, estirant-les, creant així els cubs de fons, creant un fons bastant apropiat per l'estil.

Tècnica: 

-Els esbossos són tots amb llapissos de colors i un retolador negre, i el definitiu amb aquarel·les i retolador negre per acabar.

Enllaços:
https://es.wikipedia.org/wiki/Cubismo
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/sintesi_cub.htm
https://es.slideshare.net/ramonpujola/cubisme-6990400
http://arte.laguia2000.com/pintura/el-cubismo
https://sites.google.com/a/calella.epiaedu.cat/art-i-historia-op4x/segle-xx/la-pintura-al-s-xx/el-cubisme
http://www.arteespana.com/cubismo.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cubisme

Les primeres avantguardes i el funcionalisme

Introducció als moviments d'avantguarda.

1-Context històric primeres avantguardes:

 - (1905 - 1945) - Europa presenta una inestabilitat tant econòmica, com social, com política, fins que esclata la Primera Guerra Mundial. Així que la primera meitat del segle XX és una època inestable, marcada per la guerra. Després d'aquesta, hi ha diversos canvis i transformacions que es veuen reflectides en l'art. 

2-Moviments que formen part de les primeres avantguardes.

-Les primeres avantguardes són tots els moviments creatius que van aparèixer a Europa des del 1905 al 1945 són:

- (1905) - Fauvisme i Expressionisme.

- (1907) - Cubisme.

- (1909) - Futurisme.

- (1910) - Abstracció.

- (1916) - Dadaisme.

- (1924) -Surrealisme.

Característiques en comú.

 -Qüestionen l'art del passat, renovant de manera radical l'art d'aquell moment.

-Proven noves tècniques i materials, creant també nous llenguatges artístics, amb abstraccions, o obres amb continguts ''estranys', originals i polèmics.

-Deixen de banda el realisme o plasmació de la realitat.

-Mostren sensibilitat per temes socials, moments històrics, conflictes... com es feia abans, però de manera més simbòlica i amb altre llenguatge com he dit abans.

-Es basen en l'experimentació, deixen de banda els referents artístics i creen les seves obres de manera lliure.

3-

Fauvisme:

Expressionisme:

Cuvisme:

Futurisme:

Abstracció

Dadisme

Surrealisme

4- Enllaços:

https://es.slideshare.net/anunez12/art-segle-xx

https://es.slideshare.net/mcarmearanda/primeres-avantguardes

https://es.slideshare.net/mcarmearanda/primeres-avantguardes

El segle XIX. Del Romanticisme al Postimpresionisme

1- El  Desconsol de Josep Llimona.-En el Desconsol, veiem una escultura realista d'una noia nua, mig agenollada, recolzada a uns graons que té al costat,  té les mans entrellaçades, el cap juntament amb el cos està inclinat cap al davant, però mirant a terra, el rostre el té completament tapat pels cabells, dóna una sensació de feblesa, o cansament. La pell de la figura humana és suau i el volum del cos corb, el seu cos està marcat per línies molt suaus, mentre que el terra té textura, està més arrugat i és més recte.

Els primers freds de Miquel Blay

Es veuen dues figures nues, un vell i una nena, asseguts en un banc. El vell té una mirada absent, amb les mans creuades a sobre de les seves cames, en posició frontal, té les cames obertes, amb el tors inclinat cap al davant, té un rostre bastant detallat, potencia les seves expressions i els músculs també els té marcats. La nena està a la dreta del vell, recolza el cap al seu pit amb els ulls tancats, amb les cames creuades enfocades cap a ell, la nena no és tan detallada com el vell, el seu rostre és més ovalat, fi i suau.

A tots dos se'ls hi aprecia la influència de Rodi en moltes característiques de les obres encionades.

2- Taula comparativa:

Semblances:
-Interés per la natura i l'ésser humà.
-Les figures que creen són volumètriques, els personatges gesticulen, prenen actituds, i els hi donen vida.
-Tots dos utilitzen la tècnica ''Non finio'' Llimona en l'obra completa i Blay en la nena.
-També tenen tots dos el contrast de parts rugoses i altres llises i suaus.
-Influencia de Rody.
-Tècnica de talla i personatges amb posicions sedents.
-Estil modernista simbolista.
-Més importància a l'expressivitat que al realisme dels personatges.
-Figures amb formes corbes.
-Totes dues escultures representen sentiments de dolor, tristesa...

Diferencies:
-Tota la figura de El Desconsol és amb la tècnica ''Non finio'', en canvi la de primers freds, una part és molt més realista, els músculs estan molt més definits.
-Llimona, en la seva obra, mostra tota l'expressivitat en el cos, no se li veu el rostre. Als dos personatges de Blay mostren emocions també al rostre.

Del romanticisme al postimpressionisme

1. Escola de Chicago:

- L'origen de l'escola, sorgeix al pujar el nivell demogràfic. En 1871 la ciutat de Chicago s'incendià, destruint la ciutat. Això suposava, tornar-la a construir, donant peu al sorgiment de l'Escola de Chicago.
-Algunes de les característiques generals són l'esquelet metàl·lic. Que permet fer edificis de més altura. I els pilars de formigó com a suport. És la solució a l'hora de construir sobre terra arenós o fangós. Nou concepte d'arquitectura: els gratacels.
-Utilització de materials com el formigó armat, el ferro, vidre i la ceràmica. També s'incorporen les vidrieres a les façanes dels edificis.
-Es diu que l'escola de Chicago és sinònim d'innovació i desenvolupament. Va ser propulsora dels ascensors elèctrics i telèfons, per l'altura de les construccions. Reflex dels avanços tecnològics.
- Els Arquitectes i els enginyers comencen a treballar mà a mà.
- W. LeBaron Jenney. Va ser l'iniciador de l'escola i el primer constructor de gratacels.

Modernisme arquitectònic:

-El corrent modernista en general, va ser una nova manera d'interpretar el món i la realitat. Buscaven la bellesa davant el realisme social. Sorgeix a partir socials, culturals i tècnics, vinculats a la revolució industrial.
-Neix a Anglaterra, impulsada per William Morris.
-Les característiques més destacades de l'arquitectura Moderna estan relacionades amb la decoració i l'ús de nous materials, amb intencions més decoratives. Retorna als estils del Romanticisme. Inspirada en la natura, busca la creació de formes decoratives abstractes, corbes, que recordin al moviment de l'aigua.  A causa del desenvolupament  de la industrialització, les estructures dels edificis van ser dissenyades i construïdes amb màquines.
-Le Corbusier. Famós arquitecte, defineix l'arquitectura moderna amb cinc punts.

• Columnes. Per aixecar l'edifici del terra.
• Pla d'edifici obert. El qual es col·loca sense la necessitat de l'estructura de l'edifici.
• Façana lliure. Tampoc és estructural.
• Finestres. Decorades, amb intenció de fer ressaltar la façana..

-Els materials que inclou el modernisme són el ferro i el formigó armat, juntament amb l'aplicació de les tecnologies.

2.  Casa Milà de Gaudí.

Magatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Sullivan.

 



3.Comparació:

A primera vista, les semblances que es poden veure entre la Casa Milà i el magatzem Carson és a la façana. Totes dues estan plenes de finestres, és una de les característiques que tenen en comú l'escola de Chicago i el Modernisme. Són edificis alts, amb bastants plantes i amples. També es pot apreciar que tots dos tenen elements decoratius fets amb forja inspirats en el naturalisme. En les imatges de l'interior es veuen columnes que fan de suport d'una planta a un altre.
Respecte als materials i el suport, el Magatzem Carson està fet de formigó armat, ferro i vidre. Sostingut per una estructura interna de ferro (esquelet) per aguantar l'altura de l'edifici, En canvi, la Casa Milà està feta de maó, pedra i ferro, o sigui, que només coincideixen amb els elements decoratius. La casa es sustenta amb pilars, columnes i bigues. Les façanes també té un sol punt en comú. Les finestres. Que era un element nou en aquella època. Però tots dos edificis són totalment diferents en aquest aspecte. El magatzem és recte totalment, amb finestres horitzontals i idèntiques. Mentre que, la Casa Milà no té ni una sola finestra igual, ni cap línia recte no només en la façana, sinó en tot l'edifici.
Les funcions per les quals es va utilitzar l'edifici també eren totalment diiferents, la casa Milà te una funció més estètica, encara que sigui funcional, en canvi el Magatzem Carson dóna més importància a la funcionalitat de l'edifici, tot hi així té diversos elements decoratius en la façana i en la primera planta. Els Magatzems Carson van ser com uns grans magatzems, es venia roba, mobles, calçat... I la Casa Milà va ser un encàrrec del matrimoni Milà, la seva funció era residencial, especialment per famílies de la burgesia.

.

L'escultura Impresionista: Rodin.

1- Característiques de l'estil i forma de treball de Rodin:

• Interessat per la natura i l'ésser humà.
• Les figures que representa estan plenes de moviment i volum, fa als personatges gesticulant, dotant-los d'acctituds, expressivitat amb l'objectiu de donar-los vida.
• Barreja d'acabats perfectes i polits, amb zones amb textures rugoses que semblen inacabades.
• Utilitza la tècnica ''Non finio'' apresa de Miguel Ángel. És una tècnica que sembla que la figura estigui sense acabar, com un esbós, però dóna un efecte de clar fosc que suggereixen un moviment permanent, i amb la llum, dona forma definitiva a ulls de l'espectador. Dona més importància a l'aparença de les formes que a les mateixes formes.
• L'artista no tenia que ser l'esclau del model. Ell  escollia un objecte per representar, i per mitjà de la imaginació i la sensibilitat, modificava aquest objecte per crear una nova imatge que no existia abans.
• Amb les figures humanes, es basa amb els sentiments, deixant de banda les regles anatòmiques.
• Treballava amb els dits, amb la intenció de donar més rugositat a les superfícies.
• Treballava amb guix, utilitzant una tècnica que consistia en buidar el guix. Però després el material de les seves obres era de marbre i bronze.

 

El Beso i Les tres ombres. Són un exemple de la visió de moviment que volia transmetre.

La bella cortesana i Ugolino. A més del moviment, transmeten molt sentiment, com he dit abans pretén donar vida i expressivitat a les figures.

2. Rodin, entra dintre del impressionisme, a pesar que sigui una característica d'estil pictòric. De manera tècnica Rodin pretenia captar la llum, profunditat i el moviment en les seves obres. I la tècnica de l'inacabat. També igual que als pintors impressionistes tenia interès per la natura.

3. El Pensador:



-És una figura humana. Un home assegut a una mena de roca. Té les cames obertes i els peus més junts. El torç, el té inclinat cap al dabant. Un dels braços el té recolzant al genoll, amb l'altre recolza la barbeta.
-No és una escultura polida. Estan molt ben marcats els músculs, que donen una sensació més real, però cap detall esta del tot polit o marcat, és una mena d'efecte.
-En les due imatges escollides del pensador, una sembla més real, pel joc de llums. L'altra és una foto del carrer i s'aprecia millor la figura real que sembla inacabada.

Relació amb el seu propi estil:

• L'escultura és una figura humana.
• Expressivitat, sensació de moviment i gesticulació. El rostre del pensador està frunzit, sembla que té la mirada perduda absorbir pels seus pensaments, el cos inclinat al davant dona aquesta sensació de moviment.
• El pensador no té cap lloc que sigui del tot polit com altre de les escultures de Rodi, però s'aprecia en el tros de pedra en el que esta assegut que està molt menys polit i és més rugós que la resta d'escultura.
• Tècnica ''Non fino'', es veu molt bé si es comparen les dues imatges, una sembla més acabada amb l'efecte de les llums, i l'altre sembla més l'esbós de la primera.
• Com he dit abans, la figura no està del tot polida, això és perquè Rodri treballava amb les mans per donar aquest efecte de rugositat.