Imppressionisme

                                Impressionisme

Característiques de l'impressionisme:

-La barreja de colors que es descomponen en l'obra, també utilitzen més varietat de colors per les ombres, no són tant fosques com de costum.

-Pintura a l'aire lliure, els pintors impressionistes deixen els seus tallers i surten a l'exterior per fer les seves obres, així plasmen la llum de manera més real i s'aprecia l'efecte d'aquesta en els paisatges i/o moments agradables de la vida.

-Pinzellades, deixen de banda l'academicisme i fan obres que no són tan reals, s'aprecien les pinzellades i taques de colors.

- Els quadres no tenen detalls precisos, no se centren tant amb la figura.

-Els temes més comuns són els quotidians, els retrats (en l'alta burgesia sobretot) i paisatges.

Obres impressionistes escollides:

Obra: Olympia
Autor: Edouard Manet
Data: 1863
Localització: Museu d'Orasy
Estil: Impressionista.
Dimensions: 130,5 cm d'altura X 190 cm de llargada.
Tècnica: Oli sobre llenç.
Comentari: He escollit aquesta obra per què m'han cridat  l'atenció els personatges que hi surten, la prostituta que sembla que té un estatus alt amb una sirventa negra que li porta flors, també m'ha cridat l'atenció la tècnica, ja que pensava que l'impressionisme no es centrava tant en la figura dels objectes o personatges, i aquest quadre em sembla bastant realista per ser una obra impressionista.

Obra: Noche de verano.
Autor: Winslow Homer
Data: 1890.
Tècnica: Oli sobre llenç.
Estil: Impressionista.
Dimensions: 102 cm d'altura X 76,7 cm d'amplada.
Localització: Museu d'Orsay
Comentari: Aquesta obra l'he escollit primer de tot per què volia una totalment diferent de l'alra per fer la comparativa, després m'han cridat molt l'atenció tant els colors, com les ombres, com la figura de les dones ballant, m'agrada molt aquesta obra, transmet tranquil·litat i benestar.

Comparativa de les dues obres:

A simple vista es veu clarament que no té res a veure el quadre d'Olympia amb el de Noche de Verano, faré la comparació amb les característiques de l'impressionisme com a guió:

-Barreja de colors: En el quadre de Manet la barreja i difusió de colors s'aprecia en el fons de l'habitació, però els personatges de l'obra tenen una aparença més realista, mentre que en l'obra de Homer aquesta barreja de tonalitats que creant una figura s'aprecia en tot el quadre.

-Pintura a l'aire lliure: En l'obra de Homer es més probable que l'hagi fet alguna nit fora del seu taller, però amb l'obra d'Olympia sembla més una obra feta en un taller, ja que els personatges estan en una habitació encara que la llum és bastant natural, no sembla que arribi de forma artificial i és el normal en un quadre on els personatges són dins d'una sala, la llum ha d'entrar per alguna banda.

-Pinzellades: En totes dues obres apreciem que la línia passa en un segon pla, en l'obra d'Olympia costa una mica més fixar-si, ja que a primera vista sembla una pintura més d'academicisme, però si et fixes més, el personatge més real és la sirventa negra, el personatge d'Olympia té ombres senzilles i escasses, la roba del llit són tot taques, el gat i les flors també, en l'obra de Noche de Verano és més evident l'abandonament de l'academicisme i del dibuix, sustituït per taques de colors.

-Sense detalls precisos: Com en les pinzellades, està clar que l'obra de Olympia és més detallada que la de Noche de Verano, encara que fixan-te es veu que el que sembla més detallat també són taques de colors que de lluny fan un efecte més real, en l'obra de Homer els únics detalls que s'hi aprecien són ombres.

-Temes quotidians i retrats: Els temes més tractats pels impressionistes són aquests, i he escollit un de cada, Olympia, un retrat d'una prostituta de luxe i Noche de Verano, una situació quotidiana d'estiu, un grup de persones en la platja de nit, que pot ser una situació molt comú, i dos personatges una mica més separats que ballen sota la foscor de la nit i el contrast amb el mar.

Pintures Negres de Goya

Títol: El Aquelarre.

Autor: Francisco de Goya.

Cronologia: 1820 - 1823

Iconografia:
-Temàtica: Pel Cabró diria que la temàtica de l'obra és Mitològica i de bruixeria per l'aquelarre que és una reunió de bruixes.
-Simbologia: El Cabró és l'encarnació del diable, un element mitològic, al costat d'ell hi ha una dona vestida de blanc, el blanc és puresa, i a la dreta del quadre hi ha una dona vestida de negre aseguda en una cadira, s'interpreta que es la companya d'en Goya, Leocadia Zorrilla. 
-Formal: El quadre pertany a un grup de pintures que va fer Goya en les parets de casa seva ''La Quinta del Sordo'' en una mala època aquesta serie de pintures són ''les pintures negres de Goya'', totes són, fosques, grotesques,...

Significat: És una obra figurativa, es veuen als personatges en mitja rotllana i al Cabró al davant de tots aquests. És un oli que va pintar a les parets del menjador de casa seva en una època de foscor per a ell, on tracta temes terrorífcs i supersticiosos que entenem pel seu caràcter, sensibilitat i concepció revolucionaria respecte a la pintura que podria ser una mena de crítica social, aprofitant que en aquella època hi havia més llibertat per tractar temes que anteriorment eren prohibits, podia expressar-se de manera irònica, així reflectant en ''el aquelarre'' la ignorància d'un poble supersticiós influït per la església, o simplement transmetre la visió d'un món terrible ple pors, crueltat, etc. que estan al cap d'un home vell, sol, sord i amargat.

Funció: Goya en el seu moment va pintar aquest quadre per decorar el menjador de casa seva (juntament amb més pintures grotesques que va pintar per tota la casa) com a forma de desfogament després de passar una malaltia que acaba per deixar-li sord.


Context Històric: En 1814 amb Fernando VII com a rei, a Goya no va deixar de ser pintor en la cort però li van disminuir molt els encàrrecs així que als seus 70 anys decideix anar-se'n a viure a la ''Quinta del sordo''on allà sol fa tota la serie de pintures negres sense intenció de vendre-les ni tan sols d'ensenyar-les.

L'autor i la seva obra: Considerat l'artista més notable de la seva època, gràcies a l'obra de Goya, tenim un gran testimoni del procés històric del nostre país,  ja que va viure  en l'Antic Regim i en el Règim Lliberal, el pintor il·lustra tot el que veu durant la seva vida, en vindre d'una família de classe artesanal i treballar amb la família real, va poder transmetre una gran varietat de fets. La seva obra és molt variada, ja que abasta tots els generes i temes, pintura mural, llenç, gravats... temes religiosos, socials, profans...

Models i influencies: Té una vocació naturalista i fuig de l'idealisme, la seva primera influència és José Luzán amb una sensibilitat rococó defensada per Corrado Giaquinto i Francisco Bayeu. També va viatjar a Itàlia va connectar amb la pintura barroca classicista i el neoclassicisme, però Goya però només la assimila temporalment i de manera superficial.

ANÀLISI OBRA PICTÒRICA
1- CATALOGACIÓ
Nom obra: Enterrament d'Ornans
Autor: Gustave Courbet
Cronologia: 1849-1850
Estil: Realisme Frances
Tècnica: Oli
Suport: Llenç
Dimensions: 314 x 663 cm.
Localització: Museu d'Orsay, París, França.
Tema: L'enterrament del seu avi.

2- ANÀLISI FORMAL
a) Descripció: En el quadre es veuen una pila de persones envoltant un forat que hi ha a terra (on enterren al mort), a l'esquerra del forat es veu al bisbe, amb els escolans i alguna persona més de l'església, d'arrere d'aquests més a l'esquerra estan els homes vestits de negre amb mocadors blancs al davant de la tomba, més en el centre s'hi veuen dos o tres homes de classe alta i al darrere més gent vestida de negre, a la dreta estan les dones, vestides de negre i plorant i també hi ha un gos al primer pla.
b) Tècnica: La tècnica de l'oli és una barreja de pigments amb una base d'olis vegetals i resines, aconseguint una pintura bastant espessa.
c) Elements plàstics:
-Dibuix i línia: Predomina la línea i el dibuix, les figures són tancadas, ja que es veu i es diferencia clarament cada personatge, sobretot els que estan al primer pla.
-Color: Hi apreciem poca gamma de colors, els quals predomina el negre sobretot en el dol de les persones, amb tons blanc de la roba dels capellans i els mocadors i barrets dels assistents, les tonalitats del fons i del terra són ocres.
-Llum: Intenta reproduir una llum natural frontal, il·luminant cada personatge de manera individual i realista.
-Tractament de l’espai: Té una perspectiva aèria, perfecciona la perspectiva lineal donant profunditat al paisatge del fons i nitidesa als personatges dels primers plan, sobreposant les figures en diferents plans.
d) Composició:
- Eixos: Al quadre hi podem apreciar un centre compositiu, que seria el forat del terra cap amunt, des de l'altura de 'home que està al darrere del forat parteix una composició triangular enfocant tots els personatges al centre això dóna dinamisme, però en general es veu una altra forma geometrica rectangular que dóna estatisme i equilibri a la composició, tots els personatges estan al mateix nivell amb forma de fris horitzontal, la línia d'horitzó esta per sobre del cap de les persones amb una línia d'horitzó alta i una perspectiva aèria,
- A partir dels eixos i la seva descripció caracteritzem el tipus de composició: La seva composició és simètrica, tancada ja que es veu en el quadre tota l'acció i a més tots els personatges s'adrecen al centre del quadre. És estàtica ja que les línias són rectes, verticals i horitzontals,
e) Temps i ritme:
Com he dit abans a causa de les línias verticals i horitzontals rectes el ritme de l'obra és estàtic. En quant al temps, és la captació d'un moment en concret fent referencia a un moment personal de l'autor.
g) Característiques de l’Estil:
És un estil realista, intenta representar la realitat de la manera més fidel possible, per tant és una pintura objectiva que rebutja la simbologia, el món dels somnis i la fantasia. Tracta temes contemporanis de l'època i sòl tractar de crítica social o temes quotidians,
característiques de l'estil respecte a la pintura: En veu que ha treballat i analitzat a cada personatge, amb les expressións els hi dòna personalitat, l'enterrament d'Ornans és un fet real quotidià i objectiu.

3- INTERPRETACIÓ
a) Iconografia
- la iconografia temàtica: La temàtica de l'obra és quotidiana.
- la iconografia simbòlica: En ser un enterrament trobem diversos elements simbòlics de caràcter religiós, com podria ser la creu de Jesucrist que porta el sagristà darrere del sacerdot, i també hi ha els elements que es portaven el cada funeral com les vestimentes negres, amb els mocadors blancs, les dones el barret, que simbolitzen el dol dels personatges, aquests són quotidians però influïts per la religió.
- la iconografia formal: El pintor representa l'enterrament del seu avi matern, els personatges que dibuixa són persones conegudes del seu poble, al conèixer els personatges els hi dòna personalitat. Darrere dels sacerdots a l'esquerra estan els homes, alguns dolguts per la perdua, i altres menys un mira cap a altra banda, l'enterrador que està al centre darrere el forat de la tomba se li veu en el rostre impaciència per acabar, ja que per ell és un enterrament més, a l'igual que els escolans i els sagristans, que estan presents en la ceremònia per rutina i deute social. A la dreta estan dibuixats el seu pare, mare, avi i el seu gos, i al darrere les seves tres germanes tots plorant i més afectats.
b) Significat i funció:
-Significat: L'obra és un retrat col·lectiu de l'enterrament de l'avi de l'autor amb el qual vol transmetre en aquesta obra figurativa d'aspecte quotidià la vulgaritat, simplicitat i monotonia de l'existencia al camp i el poc valor que se li dona al mort quan és camperol, ja que només la família està afectada, és un retrat col·lectiu.
-Funció: La seva funció és la de deixar constància d'aquest fet que és corrent en una societat camperola, fent crítica de l'actituds dels personatges que hi surten representats.
c) Context historicoartístic: Va pintar el quadre després de la revolució de Paris de 1848, la qual va portar també una revolució respecte a l'art, on la gent s'obria més en les seves idees, la burgesia intenta imposar la seva política i moral, i les classes humils s'expressen amb més llibertat.

d) L’autor i la seva obra: L'autor neix a Ornans en 1819, ve d'una família que té propietats agrícoles,  en 1841 marxa cap a París i li comença a interessar la pintura, al cap de tres anys, fa un autoretrar el qual exposen en el Saló de París (exposició anual de pagament), l'enterramnt d'Ornans no és l'únic retrat col·lectiu, en 1855 pinta un quadre amb la seva interpretació de la exposició de París on barreja la burgesia i el proletariat, amb una model despullada, ell pintant una obra mentre un nen la mira i hi dibuixa als seus amics, aquest li és rebutjat per exposar. Al 59 es fa lider del moviment realista francés. Era socialista i república, participava en política activament, pertenyia a la Comuna de París, aquesta es va desintegrar i el van jutjar i condemnar a 6 mesos de prissió, en acabar s'exilia a Suïssa sense resoldre els deutes amb el govern, sense deixar mai de pintar.
e) Models i influències: Està influït per mestres Holandesos, com Rembrant i Hals, Venecians com Giorgine i Vernose i algun Espanyol com Murillo, Velázquez o Zurbarán.

El Romanticisme

1-  En l'època romàntica, busquen representar la realitat del moment, creien amb l'evolució de la ciència com a motor de progrés i canvi en la societat, buscaven el fet real sobrepassant l'objectivitat, s'inspiraven en tot el que els envolta empesos pel compromís polític, tocaven doncs, temes actuals com les guerres i les revolucions, i els temes històrics (realitat del passat).
La pintura en l'època romàntica estava més enfocada a la burgesia, exposaven les obres i tenien una tècnica més acadèmica, predomina el color i el tractament de la llum sobre el color, composició complexa, pretenien dramatitzar i potenciar els gestos dels personatges retractats, intent transmetre el dolor, rabia o personalitat en el cas de retrats.

2-Elements comuns i diferents entre les obres ‘’El rei de la Medusa de Géricault i la ‘’Llibertat guiant el poble de Delacroix’.

ELEMENTS COMUNS:

1. Totes dues obres són pintures a l'oli.
2. Tracten temes que van ser reals i el pintor en fa una interpretació d'aquests fets.
3. La composició de totes dues és piramidal la qual acaba amb un personatge que alça la mà amb una bandera o roba i  la base és inestable.
4. Predomini del color respecte al dibuix.
5. Llum artificial, el pintor il·lumina les parts de l'obra que l'interessen per tal de potenciar el dramatisme.
6. Tots dos estan exposats en la mateixa sala, pintats tots dos per artistes francesos.
7. Composició dinàmica i dramatisme en l'escena.

ELEMENTS DIFERENTS:

1. Llibertat guiant al poble, fa referencia a un acte històric i revolucionari on el poble buscava la llibertat, en canvi l'autor de l'obra ''El rei de la Medusa'' pretenia proclamar el seu rebuig a la pintura històrica pintant un tema actual.
2. El rei de la Medusa té una funció política i és un manifest al nacionalisme. ''Llibertat guiant al poble '' té una funció commemorativa sobre les revolucions lliberals burgeses.
3. ''El rei de la Medusa és el doble de gran que ''Llibertat guiant al poble''.

3. Escull dues peces musicals de l'època romàntica que puguin il·lustrar i/o acompanyar cada un dels quadres:

-''Gustav Mahler: Symphony No. 2 ''Resurrection''''. Pel quadre del rei de la Medusa, Aquesta melodia passa de la tensió a l'acció, de l'acció a la soledat i de la soledat a l'esperança, pot adaptar-se a la situació que viuen els nàufrags del quadre en quedar nàufrags i en veure com un vaixell els venia a salvar.

''Wagner: Die Meistersinger von Nürnberg: Prelude / Petrenko Bayerisches Staatsorchester''. És una cançó amb força, energia i esperança.

Dones en l'art contemporani

                                                            Debora Arango

Biografia: Debora Arango era una pintora expresionista Colombiana, nació en 1907, interesada especialmente en el fresco y acuarela. Hizo primaria y después bellas artes, estos últimos no los acabó porque le parecían demasiado convencionales. 
Ella fue la primera mujer en pintar desnudos en su país, y también en hacer críticas sociales, políticas y eclesiásticas. 
En 1939 hace su primera exposición, sobre la natura, expuso dos cuadros que eran desnudos femeninos, gana el primer premio y a de más aquí comienza su polémica. Su obra fué calificada de pornografica e inmoral por partidos conservadores y por la iglesia. Exponen que esta obra es impúdica y que no debería ser expuesta ni por un hombre.

 Su segunda etapa es la crítica social, se dedica a pasear los los barrios marginales de Medellín, y pinta todo lo que ve en esos entornos,gente marginal, migrantes, prostitutas borrachos, gente en hospitales, manicomios o cárceles etc. pinta una realidad que mucha gente (generalmente de clases más altas) no ven o no quieren ver ni aceptar.



Tercera etapa sàtria política. Hacia muchas acuarelas sobre el presidente que había al momento ''Laureano Gomez'' en las cuales utilizaba animales carroñeros, asquerosos traicioneros...etc. El salia representado con cara de sapo, entre buitres, hienas, serpientes etc. 
Laureano Gomez líder del partido conservador fué de sus principales ''rivales'' entre el y la institución  eclesiástica hicieron artículos en su contra, le censuraron exposiciones i ya que eran dos partes muy influyentes en la sociedad, pues esta también estaba en su contra. El ministro de educación en cambio intento ayudarla con su obra, era líder del partido liberal, ellos aprovechaban su obra para contraatacarse.



Durante su etapa también tuvo tiempo para la iglesia, hizo varios cuadros del arzobispo y de diversas monjas también con tono satírico e irónico, fue amenazada con ser excomulgada, pero gracias al sacerdote y varios jesuitas convencieron al arzobispo, hay que decir que ella era muy católica y su familia aportaba muchas ''ayudas'' a la iglesia.




















Actualmente su obra es bien de interés cultural, debido a sus críticas y censuras despertó la curiosidad de estudiosos, eso hizo que a partir de los años 80 más o menos su obra tuviera éxito, su obra sirvió para explicar la historia de colombia ya que represento muchos hechos històricos como el ''Bogotazo'' del 9 de abril, la lucha politica que habia entre conservadores y liberales, etc

Funcions de l'art

Autor: Alumnes de vuit escoles d'art i disseny.
Funció: Estètica i de impacte visual.



Titol: Not dressed for conquering.
Autora: Ines Doujak
Funció: Critica política i social, reivindivativa, sensorial.


Funció: Estetica, expressió del propi autor, emotiva i impacte visual.

L'art Contemporani

UNITAT 1: L’EPOCA CONTEMPORÀNIA: UN CANVI PER L’ART

1r text

El primer article ens explica la visió de Fumaroli, un pensador francés.

• Denuncia el fals discurs crític que impregna una part del panorama artístic actual i rebutja de ple l'art espectacle, un producte especulatiu destinat a satisfer una nova classe social amb moltíssims diners  
• Una paraula feta d'un seguit de lletres que diuen: "Poesia". És la dimensió poètica la que fa que un concepte deixi de ser un mer - - - concepte, que un instant deixi de ser un mer instant.
• Potser sí que l'art contemporani és un globus inflat, però el poc art que pugui contenir no trobarà mai l'agulla que arribi a desinflar-lo, perquè està més ple de vida que no pas d'aire.
• L'entrevista amb Fumaroli acabava així: "Cal un optimisme capaç d'absorbir el pessimisme, no d'amagar-lo ni de refutar-lo, sinó de devorar-lo, d'abrusar-lo. La medicina d'abans tenia la idea que els malenconiosos podien ser bojos o genis. Els uns cremaven la malenconia i esdevenien genis il·luminats pel propi incendi, i els altres es tornaven bojos, perquè la malenconia és pesant i aixafa com el petroli".

2n text:

• L’ art contemporani el podríem definir com les pràctiques i realitzacions dels artistes actuals en les arts visuals.
• Els crítics tenen dificultats per analitzar aquestes obres d’art, el públic en general,poc format en la matèria, encara tenen moltes més dificultats.
• Comprendre una obra d’art és desxifrar els codis que conté i intentar esbrinarcom va incidir sobre el grup o societat. Ho podem comprovar molt fàcilment, només tenim d’entrar en una catedral i observar el que ens comunica, que ens expliquen els seus vitralls, les capelles, estan sobrecarregades o en canvi són totalment sòbries.... i és que les catedrals són autèntiques enciclopèdies de pedra.
• “l’art és el millor camí per a entendre una cultura” John Dewey
• No hi pot haver art sense societat; no hi pot haver societat sense art.L’art pot expressar o comunicar no només sentiments, sinó també idees.
• En l’art no tot és estètic, és molt més que això, és un llenguatge, una experiència, una provocació, una nova realitat.
• La cultura viatja, com les persones. I l’art ens ajuda a viure en la nostra societat a interpretar-la i integrar-nos.
• “L’art és un llenguatge universal” Dewey  
• Potser, podríem dir que fins fa ven poc estàvem instal·lats en el classisme o en canvi estem submergits en el romanticisme... la veritat és que se’m fa molt difícil arribar a interpretar en quin moment de cicle estem. Però això no m’impedeix afirmar que estem vivint en una societat materialista, individualista, superficial, patriarcal,
• L’art sempre ha anat estretament relacionat amb el poder, amb el finançament d’obres, Amb els interessos de les classes dirigent. És així com també és veu que estem vivint en  una  societat patriarcal ho  reflecteix el fet que no hi hagi grans dones artistes
• El valor de la marca també té un gran efecte sobre la determinació del preu de l’art.

3r text:

• Art contemporani no té res a veure amb la matèria en sí, sinó que el seu valor correspon al que un mateix observa.
• El títol de la nostra reflexió "Tot pot ser art" fa referència a l' Art Conceptual el qual pot tenir exactament el mateix valor sempre i quant contingui una idea al darrera.
• Els dadaistes van portar fins l' extrem la seva filosofia consistia en retallar paraules a l' atzar d' un diari i introduir-les dins un sobre i una vegada totes elles barrejades, extreure-les també a l' atzar i recitar-les com si d' una poesia es tractés. Estaven convençudíssims dels seus actes i el fet que aquests suposaven un fort cop a les elits ignorants.
• Duchamp va anar a Nova York, una de les seves característiques és que sentia repulsió per la burgesia, els seus valors i la guerra, i sempre va ser un pacifista aferrissat. A conceqüència d’això va provocar el gran escàndol del segle XX, tot exposant al Museu d' Art Modern de Nova York un urinari masculí de porcellana blanca, que duia per títol "Font".
• Ignasi Aballí ens explica que en una obra com menys coses es puguin veure més ganes es té de veure, ens diu que l' art conceptual és la desmaterialització de l'obra.
• En conclusió, tot pot ser art i l' única manera de diferenciar els artistes dels estafadors és la trajectòria artística que els caracteritza: les referències i la seva pròpia teoria sobre l' obra.

Què és l’art contemporani? Qui ho decideix? Quin valor té?

Tota obra creada a partir de l’any 1960 és art contemporani. Cap d’elles té un significat clar, l’espectador pot tenir varies interpretacions. Això significa que té una percepció personal (del propi artista).Una de les característiques és que té la capacitat de transformar qualsevol cosa de la vida quotidiana en art, per apropar-se més a la gent.

És un art crític, amb la societat i amb la hipocresia del mateix concepte. Per tant, des del punt de vista de l’espectador és difícil entendre el missatge o més aviat percebre’l.

El propi artista creador de l’obra pot interpretar  la seva obra com contemporània tot i que, a vegades, l’espectador hi està d’acord o no. I és reconegut com a tal, gràcies a la seva carrera i d’aquesta manera podem distingir-lo d’un estafador.

El seu valor es més emocional, ja que te més intenció de transmetre que l’econòmic.

Jan Clota, Ester Puig, Yaiza Entrena i Marta Andreu