UNITAT 1: L’EPOCA CONTEMPORÀNIA: UN CANVI PER L’ART
1r text
El primer article ens explica la visió de Fumaroli, un pensador francés.
Denuncia el fals discurs crític que impregna una part del panorama artístic actual i rebutja de ple l'art espectacle, un producte especulatiu destinat a satisfer una nova classe social amb moltíssims diners
Una paraula feta d'un seguit de lletres que diuen: "Poesia". És la dimensió poètica la que fa que un concepte deixi de ser un mer - - - concepte, que un instant deixi de ser un mer instant.
Potser sí que l'art contemporani és un globus inflat, però el poc art que pugui contenir no trobarà mai l'agulla que arribi a desinflar-lo, perquè està més ple de vida que no pas d'aire.
L'entrevista amb Fumaroli acabava així: "Cal un optimisme capaç d'absorbir el pessimisme, no d'amagar-lo ni de refutar-lo, sinó de devorar-lo, d'abrusar-lo. La medicina d'abans tenia la idea que els malenconiosos podien ser bojos o genis. Els uns cremaven la malenconia i esdevenien genis il·luminats pel propi incendi, i els altres es tornaven bojos, perquè la malenconia és pesant i aixafa com el petroli".
2n text:
L’ art contemporani el podríem definir com les pràctiques i realitzacions dels artistes actuals en les arts visuals.
Els crítics tenen dificultats per analitzar aquestes obres d’art, el públic en general,poc format en la matèria, encara tenen moltes més dificultats.
Comprendre una obra d’art és desxifrar els codis que conté i intentar esbrinarcom va incidir sobre el grup o societat. Ho podem comprovar molt fàcilment, només tenim d’entrar en una catedral i observar el que ens comunica, que ens expliquen els seus vitralls, les capelles, estan sobrecarregades o en canvi són totalment sòbries.... i és que les catedrals són autèntiques enciclopèdies de pedra.
“l’art és el millor camí per a entendre una cultura” John Dewey
No hi pot haver art sense societat; no hi pot haver societat sense art.L’art pot expressar o comunicar no només sentiments, sinó també idees.
En l’art no tot és estètic, és molt més que això, és un llenguatge, una experiència, una provocació, una nova realitat.
La cultura viatja, com les persones. I l’art ens ajuda a viure en la nostra societat a interpretar-la i integrar-nos.
“L’art és un llenguatge universal” Dewey
Potser, podríem dir que fins fa ven poc estàvem instal·lats en el classisme o en canvi estem submergits en el romanticisme... la veritat és que se’m fa molt difícil arribar a interpretar en quin moment de cicle estem. Però això no m’impedeix afirmar que estem vivint en una societat materialista, individualista, superficial, patriarcal,
L’art sempre ha anat estretament relacionat amb el poder, amb el finançament d’obres, Amb els interessos de les classes dirigent. És així com també és veu que estem vivint en una societat patriarcal ho reflecteix el fet que no hi hagi grans dones artistes
El valor de la marca també té un gran efecte sobre la determinació del preu de l’art.
3r text:
Art contemporani no té res a veure amb la matèria en sí, sinó que el seu valor correspon al que un mateix observa.
El títol de la nostra reflexió "Tot pot ser art" fa referència a l' Art Conceptual el qual pot tenir exactament el mateix valor sempre i quant contingui una idea al darrera.
Els dadaistes van portar fins l' extrem la seva filosofia consistia en retallar paraules a l' atzar d' un diari i introduir-les dins un sobre i una vegada totes elles barrejades, extreure-les també a l' atzar i recitar-les com si d' una poesia es tractés. Estaven convençudíssims dels seus actes i el fet que aquests suposaven un fort cop a les elits ignorants.
Duchamp va anar a Nova York, una de les seves característiques és que sentia repulsió per la burgesia, els seus valors i la guerra, i sempre va ser un pacifista aferrissat. A conceqüència d’això va provocar el gran escàndol del segle XX, tot exposant al Museu d' Art Modern de Nova York un urinari masculí de porcellana blanca, que duia per títol "Font".
Ignasi Aballí ens explica que en una obra com menys coses es puguin veure més ganes es té de veure, ens diu que l' art conceptual és la desmaterialització de l'obra.
En conclusió, tot pot ser art i l' única manera de diferenciar els artistes dels estafadors és la trajectòria artística que els caracteritza: les referències i la seva pròpia teoria sobre l' obra.
Què és l’art contemporani? Qui ho decideix? Quin valor té?
Tota obra creada a partir de l’any 1960 és art contemporani. Cap d’elles té un significat clar, l’espectador pot tenir varies interpretacions. Això significa que té una percepció personal (del propi artista).Una de les característiques és que té la capacitat de transformar qualsevol cosa de la vida quotidiana en art, per apropar-se més a la gent.
És un art crític, amb la societat i amb la hipocresia del mateix concepte. Per tant, des del punt de vista de l’espectador és difícil entendre el missatge o més aviat percebre’l.
El propi artista creador de l’obra pot interpretar la seva obra com contemporània tot i que, a vegades, l’espectador hi està d’acord o no. I és reconegut com a tal, gràcies a la seva carrera i d’aquesta manera podem distingir-lo d’un estafador.
El seu valor es més emocional, ja que te més intenció de transmetre que l’econòmic.
Jan Clota, Ester Puig, Yaiza Entrena i Marta Andreu
