ANÀLISI OBRA PICTÒRICA
1- CATALOGACIÓ
Nom obra: Enterrament d'Ornans
Autor: Gustave Courbet
Cronologia: 1849-1850
Estil: Realisme Frances
Tècnica: Oli
Suport: Llenç
Dimensions: 314 x 663 cm.
Localització: Museu d'Orsay, París, França.
Tema: L'enterrament del seu avi.
2- ANÀLISI FORMAL
a) Descripció: En el quadre es veuen una pila de persones envoltant un forat que hi ha a terra (on enterren al mort), a l'esquerra del forat es veu al bisbe, amb els escolans i alguna persona més de l'església, d'arrere d'aquests més a l'esquerra estan els homes vestits de negre amb mocadors blancs al davant de la tomba, més en el centre s'hi veuen dos o tres homes de classe alta i al darrere més gent vestida de negre, a la dreta estan les dones, vestides de negre i plorant i també hi ha un gos al primer pla.
b) Tècnica: La tècnica de l'oli és una barreja de pigments amb una base d'olis vegetals i resines, aconseguint una pintura bastant espessa.
c) Elements plàstics:
-Dibuix i línia: Predomina la línea i el dibuix, les figures són tancadas, ja que es veu i es diferencia clarament cada personatge, sobretot els que estan al primer pla.
-Color: Hi apreciem poca gamma de colors, els quals predomina el negre sobretot en el dol de les persones, amb tons blanc de la roba dels capellans i els mocadors i barrets dels assistents, les tonalitats del fons i del terra són ocres.
-Llum: Intenta reproduir una llum natural frontal, il·luminant cada personatge de manera individual i realista.
-Tractament de l’espai: Té una perspectiva aèria, perfecciona la perspectiva lineal donant profunditat al paisatge del fons i nitidesa als personatges dels primers plan, sobreposant les figures en diferents plans.
d) Composició:
- Eixos: Al quadre hi podem apreciar un centre compositiu, que seria el forat del terra cap amunt, des de l'altura de 'home que està al darrere del forat parteix una composició triangular enfocant tots els personatges al centre això dóna dinamisme, però en general es veu una altra forma geometrica rectangular que dóna estatisme i equilibri a la composició, tots els personatges estan al mateix nivell amb forma de fris horitzontal, la línia d'horitzó esta per sobre del cap de les persones amb una línia d'horitzó alta i una perspectiva aèria,
- A partir dels eixos i la seva descripció caracteritzem el tipus de composició: La seva composició és simètrica, tancada ja que es veu en el quadre tota l'acció i a més tots els personatges s'adrecen al centre del quadre. És estàtica ja que les línias són rectes, verticals i horitzontals,
e) Temps i ritme:
Com he dit abans a causa de les línias verticals i horitzontals rectes el ritme de l'obra és estàtic. En quant al temps, és la captació d'un moment en concret fent referencia a un moment personal de l'autor.
g) Característiques de l’Estil:
És un estil realista, intenta representar la realitat de la manera més fidel possible, per tant és una pintura objectiva que rebutja la simbologia, el món dels somnis i la fantasia. Tracta temes contemporanis de l'època i sòl tractar de crítica social o temes quotidians,
característiques de l'estil respecte a la pintura: En veu que ha treballat i analitzat a cada personatge, amb les expressións els hi dòna personalitat, l'enterrament d'Ornans és un fet real quotidià i objectiu.
3- INTERPRETACIÓ
a) Iconografia
- la iconografia temàtica: La temàtica de l'obra és quotidiana.
- la iconografia simbòlica: En ser un enterrament trobem diversos elements simbòlics de caràcter religiós, com podria ser la creu de Jesucrist que porta el sagristà darrere del sacerdot, i també hi ha els elements que es portaven el cada funeral com les vestimentes negres, amb els mocadors blancs, les dones el barret, que simbolitzen el dol dels personatges, aquests són quotidians però influïts per la religió.
- la iconografia formal: El pintor representa l'enterrament del seu avi matern, els personatges que dibuixa són persones conegudes del seu poble, al conèixer els personatges els hi dòna personalitat. Darrere dels sacerdots a l'esquerra estan els homes, alguns dolguts per la perdua, i altres menys un mira cap a altra banda, l'enterrador que està al centre darrere el forat de la tomba se li veu en el rostre impaciència per acabar, ja que per ell és un enterrament més, a l'igual que els escolans i els sagristans, que estan presents en la ceremònia per rutina i deute social. A la dreta estan dibuixats el seu pare, mare, avi i el seu gos, i al darrere les seves tres germanes tots plorant i més afectats.
b) Significat i funció:
-Significat: L'obra és un retrat col·lectiu de l'enterrament de l'avi de l'autor amb el qual vol transmetre en aquesta obra figurativa d'aspecte quotidià la vulgaritat, simplicitat i monotonia de l'existencia al camp i el poc valor que se li dona al mort quan és camperol, ja que només la família està afectada, és un retrat col·lectiu.
-Funció: La seva funció és la de deixar constància d'aquest fet que és corrent en una societat camperola, fent crítica de l'actituds dels personatges que hi surten representats.
c) Context historicoartístic: Va pintar el quadre després de la revolució de Paris de 1848, la qual va portar també una revolució respecte a l'art, on la gent s'obria més en les seves idees, la burgesia intenta imposar la seva política i moral, i les classes humils s'expressen amb més llibertat.
d) L’autor i la seva obra: L'autor neix a Ornans en 1819, ve d'una família que té propietats agrícoles, en 1841 marxa cap a París i li comença a interessar la pintura, al cap de tres anys, fa un autoretrar el qual exposen en el Saló de París (exposició anual de pagament), l'enterramnt d'Ornans no és l'únic retrat col·lectiu, en 1855 pinta un quadre amb la seva interpretació de la exposició de París on barreja la burgesia i el proletariat, amb una model despullada, ell pintant una obra mentre un nen la mira i hi dibuixa als seus amics, aquest li és rebutjat per exposar. Al 59 es fa lider del moviment realista francés. Era socialista i república, participava en política activament, pertenyia a la Comuna de París, aquesta es va desintegrar i el van jutjar i condemnar a 6 mesos de prissió, en acabar s'exilia a Suïssa sense resoldre els deutes amb el govern, sense deixar mai de pintar.
e) Models i influències: Està influït per mestres Holandesos, com Rembrant i Hals, Venecians com Giorgine i Vernose i algun Espanyol com Murillo, Velázquez o Zurbarán.