Del romanticisme al postimpressionisme

1. Escola de Chicago:

- L'origen de l'escola, sorgeix al pujar el nivell demogràfic. En 1871 la ciutat de Chicago s'incendià, destruint la ciutat. Això suposava, tornar-la a construir, donant peu al sorgiment de l'Escola de Chicago.
-Algunes de les característiques generals són l'esquelet metàl·lic. Que permet fer edificis de més altura. I els pilars de formigó com a suport. És la solució a l'hora de construir sobre terra arenós o fangós. Nou concepte d'arquitectura: els gratacels.
-Utilització de materials com el formigó armat, el ferro, vidre i la ceràmica. També s'incorporen les vidrieres a les façanes dels edificis.
-Es diu que l'escola de Chicago és sinònim d'innovació i desenvolupament. Va ser propulsora dels ascensors elèctrics i telèfons, per l'altura de les construccions. Reflex dels avanços tecnològics.
- Els Arquitectes i els enginyers comencen a treballar mà a mà.
- W. LeBaron Jenney. Va ser l'iniciador de l'escola i el primer constructor de gratacels.

Modernisme arquitectònic:

-El corrent modernista en general, va ser una nova manera d'interpretar el món i la realitat. Buscaven la bellesa davant el realisme social. Sorgeix a partir socials, culturals i tècnics, vinculats a la revolució industrial.
-Neix a Anglaterra, impulsada per William Morris.
-Les característiques més destacades de l'arquitectura Moderna estan relacionades amb la decoració i l'ús de nous materials, amb intencions més decoratives. Retorna als estils del Romanticisme. Inspirada en la natura, busca la creació de formes decoratives abstractes, corbes, que recordin al moviment de l'aigua.  A causa del desenvolupament  de la industrialització, les estructures dels edificis van ser dissenyades i construïdes amb màquines.
-Le Corbusier. Famós arquitecte, defineix l'arquitectura moderna amb cinc punts.

• Columnes. Per aixecar l'edifici del terra.
• Pla d'edifici obert. El qual es col·loca sense la necessitat de l'estructura de l'edifici.
• Façana lliure. Tampoc és estructural.
• Finestres. Decorades, amb intenció de fer ressaltar la façana..

-Els materials que inclou el modernisme són el ferro i el formigó armat, juntament amb l'aplicació de les tecnologies.

2.  Casa Milà de Gaudí.

Magatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Sullivan.

 



3.Comparació:

A primera vista, les semblances que es poden veure entre la Casa Milà i el magatzem Carson és a la façana. Totes dues estan plenes de finestres, és una de les característiques que tenen en comú l'escola de Chicago i el Modernisme. Són edificis alts, amb bastants plantes i amples. També es pot apreciar que tots dos tenen elements decoratius fets amb forja inspirats en el naturalisme. En les imatges de l'interior es veuen columnes que fan de suport d'una planta a un altre.
Respecte als materials i el suport, el Magatzem Carson està fet de formigó armat, ferro i vidre. Sostingut per una estructura interna de ferro (esquelet) per aguantar l'altura de l'edifici, En canvi, la Casa Milà està feta de maó, pedra i ferro, o sigui, que només coincideixen amb els elements decoratius. La casa es sustenta amb pilars, columnes i bigues. Les façanes també té un sol punt en comú. Les finestres. Que era un element nou en aquella època. Però tots dos edificis són totalment diferents en aquest aspecte. El magatzem és recte totalment, amb finestres horitzontals i idèntiques. Mentre que, la Casa Milà no té ni una sola finestra igual, ni cap línia recte no només en la façana, sinó en tot l'edifici.
Les funcions per les quals es va utilitzar l'edifici també eren totalment diiferents, la casa Milà te una funció més estètica, encara que sigui funcional, en canvi el Magatzem Carson dóna més importància a la funcionalitat de l'edifici, tot hi així té diversos elements decoratius en la façana i en la primera planta. Els Magatzems Carson van ser com uns grans magatzems, es venia roba, mobles, calçat... I la Casa Milà va ser un encàrrec del matrimoni Milà, la seva funció era residencial, especialment per famílies de la burgesia.

.

L'escultura Impresionista: Rodin.

1- Característiques de l'estil i forma de treball de Rodin:

• Interessat per la natura i l'ésser humà.
• Les figures que representa estan plenes de moviment i volum, fa als personatges gesticulant, dotant-los d'acctituds, expressivitat amb l'objectiu de donar-los vida.
• Barreja d'acabats perfectes i polits, amb zones amb textures rugoses que semblen inacabades.
• Utilitza la tècnica ''Non finio'' apresa de Miguel Ángel. És una tècnica que sembla que la figura estigui sense acabar, com un esbós, però dóna un efecte de clar fosc que suggereixen un moviment permanent, i amb la llum, dona forma definitiva a ulls de l'espectador. Dona més importància a l'aparença de les formes que a les mateixes formes.
• L'artista no tenia que ser l'esclau del model. Ell  escollia un objecte per representar, i per mitjà de la imaginació i la sensibilitat, modificava aquest objecte per crear una nova imatge que no existia abans.
• Amb les figures humanes, es basa amb els sentiments, deixant de banda les regles anatòmiques.
• Treballava amb els dits, amb la intenció de donar més rugositat a les superfícies.
• Treballava amb guix, utilitzant una tècnica que consistia en buidar el guix. Però després el material de les seves obres era de marbre i bronze.

 

El Beso i Les tres ombres. Són un exemple de la visió de moviment que volia transmetre.

La bella cortesana i Ugolino. A més del moviment, transmeten molt sentiment, com he dit abans pretén donar vida i expressivitat a les figures.

2. Rodin, entra dintre del impressionisme, a pesar que sigui una característica d'estil pictòric. De manera tècnica Rodin pretenia captar la llum, profunditat i el moviment en les seves obres. I la tècnica de l'inacabat. També igual que als pintors impressionistes tenia interès per la natura.

3. El Pensador:



-És una figura humana. Un home assegut a una mena de roca. Té les cames obertes i els peus més junts. El torç, el té inclinat cap al dabant. Un dels braços el té recolzant al genoll, amb l'altre recolza la barbeta.
-No és una escultura polida. Estan molt ben marcats els músculs, que donen una sensació més real, però cap detall esta del tot polit o marcat, és una mena d'efecte.
-En les due imatges escollides del pensador, una sembla més real, pel joc de llums. L'altra és una foto del carrer i s'aprecia millor la figura real que sembla inacabada.

Relació amb el seu propi estil:

• L'escultura és una figura humana.
• Expressivitat, sensació de moviment i gesticulació. El rostre del pensador està frunzit, sembla que té la mirada perduda absorbir pels seus pensaments, el cos inclinat al davant dona aquesta sensació de moviment.
• El pensador no té cap lloc que sigui del tot polit com altre de les escultures de Rodi, però s'aprecia en el tros de pedra en el que esta assegut que està molt menys polit i és més rugós que la resta d'escultura.
• Tècnica ''Non fino'', es veu molt bé si es comparen les dues imatges, una sembla més acabada amb l'efecte de les llums, i l'altre sembla més l'esbós de la primera.
• Com he dit abans, la figura no està del tot polida, això és perquè Rodri treballava amb les mans per donar aquest efecte de rugositat.

Postimpressionisme. comprativa entre van gogh i cezanne

1- Observacions:

Jugadores de cartes de Cezanne: Es un dibuix molt senzill, hi han línies però no gaire marcades, es centra més en els colors que en el dibuix. Les taques de pintura són gruixudes.

Nit estrellada de Van Gogh: És una obra acolorida, encara que es suposa que és de nit. S'aprecia cada pinzellada, hi ha moltes línias per tot arreu, però cap línia és recte, totes són corbes.

2- Catalogació:

Nom obra: Jugadors de cartes.

Autor: Paul Cézanne.

Cronologia: 1890 - 1892.

Estil: Postimpressionisme.

Tècnica: Oli.

Suport: Tela.

Dimensions: 47,5 x 57 cm.

Localització: Museu d'Orsay (París).

Tema: Es una obra de tema quotidià (dos homes juguen a les cartes en qualsevol bar). Dibuix simplificat on destaca les taques de color.

Nom obra: Nit estrellada.

Autor: Vicent Van Gogh.

Cronologia: 1889.

Estil: Postimpressionisme.

Tècnica: Oli.

Suport: Tela.

Dimensions: 73,7 x 92,1 cm.

Localització: Museu d'etart Modern de Nueva York.

Tema: Aquesta obra són les vistes que es veien des del manicomi on és trobava Van Gogh. Representa la nit d'una manera sentida, mes que real, en un moment en el qual ell patia una infermetet mental.

3. Comparació:

1. Jugadors de cartes.

2. Nit estrellada.

Tècnica:

1/2: Oli

Elements plàstics:

     -Espai:

1. Rebutja la perspectiva lineal. Crea diverses perspectives amb diferents punts de vista.

2. Perspectiva aèria.

     -Llum:

1.  La llum sembla venir del davant, la utilitza per ressaltar els contrastos tonals i per configurar l'espai.

2. La llum és artificial. La utilitza per potenciar les estrelles del cel i que entrem allà el nostre interés, i per les cases com a reflex de la lluminositat del cel.

     -Color:

1. Predomini de colors càlids. Colors terra, grocs, marrons, taronja...

2. Predomini de colors freds. Colors blaus, verds, groc, blancs y negres...

     -Dibuix:

1. Predomina el color abans que el dibuix, però sí que hi ha dibuix simple.

2.  Predomini de colors. Utilitza la línia per separar els colors de les montanyes i les cases. Tots els dibuixos senzills que veiem són bastant geomètrics.

Composició:

1.  Tancada. Sembla simètrica, però no ho és totalment. La botella és el centre. Predomini de línia horitzontal. Predomini de figures geomètriques. Línia d'Horitzó alta.

2.  Tancada. Asimètric i dividit en dues parts, la de dalt (el cel) i la de sota (el poble) unides per l'arbre vertical. Línia d'horitzó baixa.

Temps i Ritme:

1. El ritme de l'obra és estàtic, per la contraposició dels colors. És temporal, ja que representa un moment.

2. Les pinzellades de l'artista creen una sensació de vibració i moviment, és dinàmic. És atemporal, perquè transmet un sentiment o sensació que li passa pel cap al pintar-la degut, segurament, a la seva infermetat.

Iconografia:

1.  Els homes retratats, són dos homes amb la roba típica de la època, jugant a un joc de cartes que era una cosa corrent. Un és més jove i insegur, l'altre, més vell, està més rígid i sembla que està més tranquil i que té més confiança.

2. Els paisatges per l'autor són una manera d'expressar sentiments. L'Arbre que és un xiprer, és un símbol funerari. El poble és fictici, ja que la torre es del seu país natal.

Significat:

1. Un dels significats que se li dóna, és que els personatges són el seu pare i ell, que representa la lluita que tenia amb el seu pare, peqruè ell no volia que el seu fill fos pintor. 

2. Podríem dir que el seu significat és espiritual per l'autor i un reflex del seu estat d'ànim. A fracassat en molt àmbits, no ha venut quadres s'ha intentat suïcidar i ara pinta els seus sentiments en un manicomi. També expressa els seus dubtes sobre la religió.

Funció:

1. Aquest quadre, pertany a una sèrie de 5 quadres sobre les partides de cartes. Pintava els quadres per exposar-los i vendre'ls.

2. Podríem dir que té una funció terapèutica, no pintava per vendre, en aquest cas era per desfogar-se i manifestar sentiments.