1. L'avantguarda escollida serà el moviment Cubista, eh escollit aquest moviment perquè estèticament és un estil que no domino res, tampoc l'entenc gaire, i amb el treball és una oportunitat de saber de què tracta i dominar una mica aquest estil, pel que respecta a la pintura.
2. El Cubisme és un moviment artístic que sorgeix entre l'any 1907 i 1914 a França, aquest moviment trenca completament amb l'antiga pintura tradicional, i per tant, és el pioner de les avantguardes, que una de les característiques que comparteixen és el trencament amb la pintura acadèmica.
Característiques:
- Trencament amb la perspectiva. (Aquest fet és el que el posiciona en primera avantguarda), també desapareix l'espai i la llum.
- Elaboren un nou llenguatge de signes no icònic.
- Els objectes, éessers, paisatges... tot el que és representat és mitjançant figures geomètriques, fragments i línies, plasma diverses parts d'un mateix objecte en un pla únic.
- Representa els objectes tal com els concep la ment i no tal com són vistos.
- Els gèneres comuns són els paisatges, bodegons i retrats.
- En la seva primera època predomina el monocrom, després amplien la gamma de colors però solen ser apagats, grisos, verds i marrons.
- Es representa a si mateix com art i no com una representació de.
- És un art mental, l'obra és un mitjà d'expressió d'idees.
- El cubisme escultòric té la mateixa estètica que el pictòric però amb tres dimensions.
Períodes del cubisme:
- Cubisme analític: Considerat el més difícil dels estils cubistes. La gamma de colors és molt limitada, predomini dels grisos, negres i colors terra. Els objectes dibuixats, estan molt fragmentats, quasi no s'aprecies però sense arribar a ser abstracte del tot.
- Cubisme sintètic: Incorpora el collage a sobre de l'obra, cartrons, papers de periòdic... i àmplia la gamma de colors. Per Picasso, aquest estil fa que l'obra sigui la mateixa realitat, ja que l'obra està creada per petits trossets de realitat.
- Cubisme Hermètic: L'autor expressa una gran varietat de punts de vista, això fa que l'obra sigui quasi impossible d'interpretar i sigui pràcticament abstracta.
Moviment cubista:
- La primera dècada del segle XX va ser un moment en el qual els homes creien fermament en que era possible crear un món millor, i confiaven plenament amb el canvi. Anys abans del sorgiment d'aquest moviment es creia que l'art era la imitació de la natura idealitzada, on entra l'academicisme i el realisme que l'art s'acostava molt a la realitat, els quadres eren quasi fotografies, els cossos seguien un àanon ''idealitzar'', etc. Amb el cubisme es trenca aquesta idea de natura idealitzada, i pretén expressar la problemàtica entre l'home i la realitat, amb l'objectiu d'autentificar la realitat, expressant el caos que hi ha, sense ''realismes'', si no pintant de manera més abstracta, però profunda, equivalent a la realitat, però sense ser una imatge superficial que sustitueix a la realitat. Aquest moviment és l'origen de la resta d'avantguardes europees del segle XX, arriba fins a la literatura, amb Apollinaire, que recompon la realitat barregant imatges i conceptes al atzar, variant la tipografia i/o cal·ligrafia dels poemes. Amb el cubisme sorgeix una revolució estètica, que es torna el més important del Renaixement i comença el esenvolupament de la pintura moderna.
Inicis i artístes pioners:
- El Cubisme s'inicia a París la primera dècada del segle XX amb les escultures africanes de Paul Cézanne, el quadre ''Las señoritas de Aviñón'' de Pablo Picasso, i exposicions passades de Georges Seurat. Picasso reacciona en contra del moviment ''Fauve''. Henry Khanweiler juntament amb Gertrud i Leo Stein, finançen el treball de Braque i Picasso amb contractes que es formalitzen en 1912.
Història:
- Mentre Alemanya desenvolupaba l'expressionisme, Pablo Picaso amb l'obra ''Les senyores del carrer d'Avinyó'' i el seu amic Georges Braque el qual és criticat pel crític Louis Vauxcelles que parla sobre una exposició d'aquest '' Braque maltracta les formes, ho redueix tot a esquemes geomètrics, a cubs.'' Donant nom al moviment de manera burlesca. Així tots dos desenvolupen un nou estil propi, que és el Cubisme.
Tendències i influències del Cubisme:
- Orfisme: Basat en formes circulars i al acolorides, abstracció geomètrica, i sense llum.
- Futurisme: Juntament amb el cubisme, primer moviment avantguardista, aquest pretén trencar amb tota la història de l'art passada, trencava amb totes les tendències tradicionals, i creia en la innovació, les noves tecnologies i la vida contemporànea. Com a tècnica influïda pel cubisme està la descomposició del moviment en un sol pla.
- Suprematisme i constructivisme: El supreatisme està enfocat en l`ús de formes geomèntriques, sobretot cercles i quadrats. EL Constructivisme defensava un art a favor de la revolució i del poble, buscant una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.
- Abstracció: Sobretot en l'estil analític, amb la descomposició de formes, s'arriba a apropar molt a la pintura abstracta, però no hi arriba, no deixa de aver-hi un lligam a la realitat, encara que sigui difícil de concebre'l.
3. Els dos representants principals del cubisme són els seus pioners, Picasso i Braque.
- Pablo Picasso: Crea en 1907 amb el quadre ''Las senyoretes d'Avignog'' la concepció cubista, mitjançant un sistema de línies, descomposició i abstracció de les cares i els cosos, i utilització de formes geomètriques per inspirar els objectes. Fins al 1914 Picasso va desenvolupan l'estil cubista. S'obre al món del cubisme amb una sèrie de naturaleses mortes, les quals es representen amb la simplificació de les seves formes creant formes geomètriques. En 1909 desenvolupa molt més l'estil cubista, entrant en l'època del cubisme analític, i posteriorment, en introdueix el collage a les seves natures mortes.
- Georges Braque: Amic de Pablo Picasso, juntament amb ell obren el camí de l'estil cubista del segle XX. Es característic de la seva obra les natures mortes simplificant-les les formes i reduint-les a prismes i cilindris, i afegint guitarres, violins o la mandolina. Amb aquest efecte, la reducció de la gamma cromàtica limitant-se a grisos, descomposició de formes i geometrització, pinta una realitat en la qual mana les seves supersticions internes. Més endavant també treballa el collage.
- Juan Gris: L'estil cubista en el qual s'especialitza és el sintètic i colorat. Sobretot pinta bodegons o coses relacionades amb els bodegons, amb molt color, molt contrastants, amb estructures fermes i alhora suaus i harmonioses. Utilitza molt el contrast de suavitat o energia.
- Robert Delaunay: Ell desenvolupa el cubisme òrfic, mencionat anteriorment. Interessat sobretot en el color, influeix aquest a obres cubistes, les quals eren caracteritzades per la seva escassa gamma de colors.
- Fernand Leger: Leger tendeix a un cubisme mecànic i utilitza molt la forma de tubs. El tema de les seves obres sovint és la vida quotidiana i els mecanismes de les grans ciutats. Tendeix a robotitzar les figures humanes de les seves obres.
4. Aquesta és la meva obra cubista:
- Característiques de l'estil:.
- Tot el que és representat és mitjançant figures geomètriques, fragments i línies, plasma diverses parts d'un mateix objecte en un pla únic. (En els peus, mans i cara és on més s'aprecia el plà únic).
- Escassa gamma cromàtica, negres grisos, marró i blau.
- Retrat d'una acròbata de circ.
-Tema escollit: Com que el cubisme és un estil el qual es centra en el dibuix, i no pas en expressar o transmetre, he decidit fer un dibuix el qual em centro en l'estètica, més bonic podríam dir. Tinc pensat fer una sèie de dibuixos relacionats amb el circ antic, i aprofito el treball proposat per começar-ho. Per això una acròbata de circ.
-Elaboració: Primer he fet amb un color suau el dibuix marcant les faccions del cos de l'acròbata ''reals''. Després amb un color més fort l'he anat ''geometritzant'' tot com he sabut. A continuació he 'desplegat'' la mà, els peus i la boca i ull, intentant crear aquest efecte de pla únic. He deixat pel final tots els detalls com les faldilles, cabell, etc. centrant-me únicament en l'estètica. Per acabar, el fons l'he fet guiant-me en les línies rectes del cos de l'acròbata, estirant-les, creant així els cubs de fons, creant un fons bastant apropiat per l'estil.
Tècnica:
-Els esbossos són tots amb llapissos de colors i un retolador negre, i el definitiu amb aquarel·les i retolador negre per acabar.
Enllaços:
https://es.wikipedia.org/wiki/Cubismo
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/sintesi_cub.htm
https://es.slideshare.net/ramonpujola/cubisme-6990400
http://arte.laguia2000.com/pintura/el-cubismo
https://sites.google.com/a/calella.epiaedu.cat/art-i-historia-op4x/segle-xx/la-pintura-al-s-xx/el-cubisme
http://www.arteespana.com/cubismo.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cubisme
